IMMIGRACIÓ

Alemanya vol treballadors de fora de la UE per la falta de mà d’obra

Hi ha fins a un milió de llocs de treball sense cobrir, sobretot als sectors tecnològics i de l’enginyeria

“No volem immigració dependent del sistema social, sinó en un lloc de treball”. Són paraules del ministre de l’Interior alemany, el socialcristià bavarès Horst Seehofer. Les va pronunciar recentment en una roda de premsa conjunta amb el ministre de Treball, el socialdemòcrata Hubertus Heil, i el d’Economia, el democristià Peter Altmaier. Fa només uns mesos, Seehofer encara considerava la immigració “la mare de tots els problemes” d’Alemanya.

Després de llargues discussions internes, que fins i tot van estar a punt de tombar el govern encapçalat per la cancellera Angela Merkel l’estiu passat, els tres partits de la Gran Coalició han trobat un discurs comú sobre com enfrontar la nova immigració, majoritàriament procedent del món àrab: Alemanya vol aprofitar la seva arribada per combatre la crònica falta de mà d’obra generada per una crisi demogràfica sobre la qual els experts alerten des de fa anys. Berlín també vol atraure immigrants extracomunitaris qualificats per a sectors com l’enginyeria, les matemàtiques i les empreses tecnològiques, que necessiten treballadors.

Fa poc més d’una setmana i després d’anys de debat, el govern federal va aprovar una proposta de llei d’immigració. Es tracta de la primera llei d’aquest tipus a Alemanya, i tot i la llarga experiència que el país i el seu model industrial tenen amb la immigració -fonamentalment arribada del sud d’Europa i Turquia durant les dècades dels 50 i 60 del segle passat-, l’anomenada locomotora econòmica europea continua sense una llei que reguli l’arribada de població migrada i la seva integració laboral.

Això demostra que a Alemanya li costa reconèixer-se com un país de migració. Els treballadors grecs, espanyols, turcs i italians arribats fa més de 50 anys van ser anomenats, no en va, Gastarbeiter (treballadors convidats). Autoritats i bona part de la societat partien de la base que marxarien una vegada se’ls acabés el contracte laboral. Però en gran part no va ser així, sinó que molts fills d’aquella immigració són avui ciutadans alemanys. La nova legislació hauria de cobrir tots els buits legals que encara hi ha i posar fre als efectes de la crisi demogràfica que amenaça amb frenar el creixement econòmic i fa perillar la viabilitat de l’estat social.

Menys restriccions

La proposta de llei aprovada pel govern de Merkel preveu reduir les restriccions per als ciutadans estrangers procedents de fora de la Unió Europea que vulguin integrar-se laboralment: els treballadors especialitzats que puguin demostrar haver acabat uns estudis universitaris o una formació professional i que tinguin un nivell mínim de llengua alemanya rebran un permís de residència de sis mesos per buscar feina sense la necessitat de tenir un contracte de treball prèviament signat o la corresponent promesa d’una empresa. Amb tot, durant aquest període els candidats no podran demanar ajudes socials. Per tant, els immigrants extracomunitaris que es vulguin acollir a la llei hauran de demostrar que tenen prou recursos per mantenir-se durant sis mesos.

Berlín també ha aprovat una proposta de llei que complementa la legislació d’asil existent: els peticionaris d’asil que no han rebut l’estatus de refugiat, que estan integrats i tenen una feina almenys des de fa 18 mesos, podran continuar al país durant 30 mesos més, fins a tenir dret a demanar el permís de residència permanent. El govern alemany ha batejat aquesta mesura com a “tolerància de l’ocupació”. Es a dir, s’introdueix una excepció a la legislació d’asil perquè els peticionaris no reconeguts com a refugiats puguin cobrir la demanda de mà d’obra existent.

Segons l’Institut d’Investigació del Mercat Laboral i Professional (IAB, en les sigles en alemany), actualment hi ha a Alemanya més d’un milió d’ofertes de treball sense cobrir. Moltes de les feines són als sectors de l’enginyeria i les empreses tecnològiques, però professionals com lampistes, obrers de la construcció i agricultors també tenen molta demanda.

Crítiques de l’oposició

El partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) no ha desaprofitat l’ocasió per atacar el govern. Com a líders de l’oposició parlamentària i amb la immigració com a gran cavall de batalla, els ultres consideren que les propostes de llei suposen una “legalització retroactiva de la immigració il·legal” que agreujarà els conflictes socials. L’AfD defensa des de fa anys l’anomenada “nova qüestió social alemanya”; és a dir, que l’estat del benestar és incompatible amb una política migratòria de portes obertes. Però aquesta tesi xoca amb l’objectiva crisi demogràfica que pateix Alemanya.

La iniciativa legislativa també genera crítiques entre els sectors més conservadores de la democràcia cristiana. Considerant que el Bundestag encara ha de debatre i aprovar les dues propostes legislatives del govern i que el país afronta importants eleccions regionals i europees l’any vinent, els resultats que obtinguin els partits de la Gran Coalició condicionaran en bona part el contingut definitiu d’aquestes dues lleis migratòries.

Reclutar estrangers per reforçar l’exèrcit

El cap de l’estat major de l’exèrcit alemany (Bundeswehr), Eberhard Zorn, ha anunciat que està estudiant reclutar especialistes d’altres països de la Unió Europea. Es tractaria de contractar principalment metges i enginyers per combatre l’escassetat de candidats alemanys en aquestes places. Per això caldria modificar primer la llei alemanya, que estipula que per treballar al Bundeswehr cal tenir la nacionalitat alemanya, però aquests professionals “no serien una excepció perquè fa temps que hi ha ciutadans europeus que treballen a la policia alemanya”, va dir Zorn al grup de diaris regionals Funke Mediengruppe.