Publicitat
Publicitat

COMICIS ITALIANS

El M5E guanya les eleccions I el centredreta no obté majoria

Els sondejos a peu d’urna pronostiquen un bloqueig polític a Itàlia

El Moviment 5 Estrelles (M5E) es perfila com el primer partit a les eleccions celebrades ahir a Itàlia amb un 30% dels vots, un resultat històric, segons els primers sondejos a peu d’urna publicats al tancament dels col·legis pel consorci d’instituts d’investigació electoral Opinio Italia. La coalició de centredreta, formada per Força Itàlia (FI), la Lliga i Germans d’Itàlia, obtindria entre un 33% i un 36%, amb les principals forces, FI i la Lliga, empatades al 16% de vots. Mentrestant, la coalició de centreesquerra liderada pel Partit Demòcratic (PD) de l’ex primer ministre Matteo Renzi baixaria entre el 20% i el 23%, per sota del 25% que va obtenir el 2013. Al tancament d’aquesta edició, la dada de participació se situava al voltant del 71%. Els primers sondejos, a més, no tenen en compte les diferències de vot entre la Cambra i el Senat, que històricament són molt diversos.

Les eleccions més incertes

Itàlia va anar ahir a les urnes en una de les eleccions més incertes i complicades de preveure dels últims anys. Els italians van estrenar una nova llei electoral que afavoreix la formació de coalicions i, teòricament, garanteix l’estabilitat un cop assolit un acord de govern. El problema és que per arribar a governar es necessitaria el 40% dels vots, una xifra que sembla difícil d’assolir per cap formació i forçarà les aliances.

La intensa jornada electoral va començar amb mal peu. La nit abans d’obrir els col·legis electorals van descobrir que hi havia almenys 200.000 paperetes a Palerm, a Sicília, en què els noms dels candidats no eren correctes. Això va fer que la delegació del govern hagués de tornar a imprimir les paperetes, cosa que va provocar un retard d’almenys dues hores en l’obertura d’alguns col·legis electorals. Una cosa semblant va passar també a Roma, a Màntua i a altres ciutats del país. A la capital, un col·legi electoral va haver d’anul·lar alguns vots després de descobrir que les paperetes per a la Cambra de Diputats i les del Senat eren errònies. El president de la mesa va buidar l’urna i va anul·lar els vots, i alguns mitjans apuntaven que s’havia contactat amb les persones afectades per donar-los l’oportunitat de tornar a votar.

Però l’anècdota de la jornada la va viure Silvio Berlusconi, protagonista d’aquestes eleccions pel seu retorn a la primera línia política tot i estar inhabilitat per exercir càrrecs públics i no poder ser candidat del seu partit. El líder de Força Itàlia va dipositar el vot en un col·legi electoral a Milà on, com el 2013, va ser rebut per una activista amb els pits descoberts del grup feminista Femen, al crit de “Berlusconi, el temps se t’ha acabat”. El Cavaliere, sense perdre les formes, va somriure i va votar. Riu bé qui riu últim, devia pensar.

I és que la coalició de centredreta formada pel seu partit, Força Itàlia, l’exsecessionista Lliga Nord de Matteo Salvini i l’ultranacionalista Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, és la que està més a prop d’aconseguir el govern en aquestes eleccions, segons revelen les dades de les enquestes a peu d’urna. El Moviment 5 Estrelles, igual que el 2013, quan es va presentar per primera vegada, repetiria com el partit més votat però tampoc obtindria la majoria suficient per governar tot sol.

Els dirigents dels principals partits van descartar durant la campanya la possibilitat d’arribar a acords de coalició amb els seus rivals després de les eleccions, però Itàlia compta amb una llarga tradició política de pactes i en realitat no seria una sorpresa que en les pròximes setmanes es produïssin matrimonis de conveniència impossibles per evitar la ingovernabilitat al Parlament.

A partir d’avui, quan se sàpiguen els resultats definitius, començarà el període més crític: el de les negociacions. Al president de la República, Sergio Mattarella, li correspon exercir el paper més difícil d’aquests comicis. Unes eleccions que durant la campanya es van transformar en una guerra de tothom contra tothom, gairebé sense propostes i amb un discurs contra la immigració i ultranacionalista que va fer emmudir el debat polític. Avui se sabran els resultats oficials, però caldran moltes setmanes perquè es formi un nou govern.

Una vegada es faci el repartiment d’escons, el Parlament celebrarà el 23 de març la primera sessió per elegir els presidents de la Cambra de Diputats i del Senat. Serà una bona ocasió també per mesurar les diferents forces. Després, el cap de l’estat cridarà a consultes els líders per obrir les negociacions i decidir quina agrupació té més consens.

Les converses seran llargues i els analistes no descarten que el president hagi de recórrer a una persona “comodí”, un tècnic o una figura de consens, que podria ser el primer ministre en funcions Paolo Gentiloni, del Partit Democràtic (PD), o fins i tot convocar noves eleccions. Una situació que incidiria encara més en el desafecció política dels italians, que han tingut 65 governs en 70 anys; quatre només els últims cinc anys.