Les emissions de CO2 tornen a créixer aquest 2018 i posen en risc l'Acord de París

La pujada del 2,7% del 2018 se suma a la del 2017, que va trencar un estancament esperançador

Mentre els governs del món estan reunits a Polònia intentant consensuar un reglament d'aplicació de l'Acord de París contra el canvi climàtic, un nou informe científic, l'enèsim, feia saltar totes les alarmes en constatar com de lluny estem dels objectius que marca el pacte mundial. Les emissions mundials de CO2 han tornat a créixer aquest 2018, per segon any consecutiu i després de tres anys d'un estancament esperançador per al planeta.

Un estudi científic publicat aquest dimecres a la cimera de l'ONU a Polònia, la COP24, preveu que aquest any es tanqui amb una pujada del 2,7% en les emissions globals de CO2, després que el 2017 ja van pujar un 1,6%. L'estudi, de Global Carbon Project amb la col·laboració de Future Earth i World Climate Research Program, constata que el creixement sostingut de l'ús del petroli i el gas no s'ha aturat i ha generat de nou un creixement d'emissions molt preocupant que fa gairebé impossible mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 ºC, com recomanava l' últim informe de l'IPCC, el grup de científics climàtics de l'ONU. L'ús de carbó, tot i que es manté un 3% per sota del seu pic històric, també es preveu que creixi aquest 2018 a causa del creixement del consum energètic de la Xina i l'Índia. 

"El creixement en el CO2 dels combustibles fòssils ens posa en una trajectòria d'escalfament que ja està molt més enllà dels 1,5 ºC. No és suficient donar suport a les renovables. L'esforç cap a la descarbonització hauria d'expandir-se a tota l'economia", va dir la investigadora líder de l'estudi, Corinne Le Queré, del centre Tyndall a la Universitat East Anglia.

Si les emissions de CO2 de la indústria, el ciment i els combustibles fòssils creixia a un ritme de més del 3% a principis de segle, la tendència es va alentir el 2010, i entre el 2014 i el 2016 s’havien mantingut estables tot i que creixia l’economia mundial, de forma que els signants de l’Acord de París el 2015 van veure una possibilitat real d'assolir l’objectiu principal: evitar un escalfament superior als 2 ºC.

Segons l’IPCC, per mantenir l’escalfament global per sota dels 1,5 ºC i evitar així els pitjors efectes del canvi climàtic cal reduir les emissions globals un 50% el 2030 i arribar a la neutralitat de carboni el 2050. Però aquest ritme d’emissions, que cada any baten rècord històrics d’acumulació de CO2 a l’atmosfera, ens situa ja en el camí de pujar més de 3 ºC respecte de l’era preindustrial, un escenari que els científics alerten que pot ser realment devastador per al planeta.

Davant d’això, la missió dels 196 països reunits a Polònia aquesta setmana i fins al 14 de desembre és crucial: aprovar el reglament d’aplicació de l’Acord de París per fixar unes regles clares cap a la reducció d’emissions global que permeti evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. Però si les notícies dels científics que analitzen l’atmosfera eren dolentes, les dels experts qua avaluen les negociacions també. L’últim esborrany de reglament que es va fer públic dimarts al vespre és encara massa caòtic, amb múltiples opcions en els punts més conflictius.