El director de la minera Rio Tinto dimiteix per destruir santuaris aborígens a Austràlia

L'empresa va fer voladures i va enfonsar dues coves habitades fa més de 46.000 anys 

La minera angloaustraliana Rio Tinto ha anunciat aquest divendres la dimissió del seu conseller delegat, Jean-Sébastien Jacques, i dos alts executius, per l'escàndol de la voladura al maig passat de dos santuaris aborígens australians de 46.000 anys d'antiguitat per expandir les operacions d'extracció de ferro.

El poble aborigen Puutu Kunti Kurrama (PKK) va denunciar que els treballs de la multinacional havien destrossat dues coves de gran valor arqueològic, considerades sagrades per a la comunitat, situades en un congost a la remota regió de Pilbara, al nord-oest d'Austràlia. Com a conseqüència, la companyia i el Parlament van obrir unes investigacions i, de moment, només Rio Tinto ha acabat la seva amb l'assumpció de responsabilitats per la pèrdua del santuari.

"El que va passar a Juukan va estar malament i ens comprometem a assegurar que la destrucció d'un lloc patrimonial de tal significat arqueològic i cultural mai torni a passar en una operació de Rio Tinto", ha assegurat el president de la companyia, Simon Thompson, pressionat per la comunitat aborigen afectada però sobretot pels seus accionistes, que volien una solució ràpida i contundent. A principis d'any, la companyia ja va retirar les bonificacions milionàries per beneficis que li tocaven a Jacques i als altres dos directius involucrats en la polèmica i que han dimitit amb ell.

Rio Tinto havia obtingut permisos per ampliar la zona d'extraccions el 2013, però un any després els arqueòlegs van localitzar evidències clares als interiors de les coves que demostraven que havia sigut l'únic lloc ocupat per humans des de l'Edat del Gel a Austràlia. Jacques va admetre recentment que la companyia podria haver sigut més curosa en les tasques al voltant d'aquesta zona.

"Aquesta situació ha demostrat, sense cap mena de dubte, la importància que els consells i executius de les empreses protegeixin la seva llicència social", ha afirmat Brynn O'Brien, director del Centre Australià per a la Responsabilitat Corporativa. "Hauria de ser un toc d'atenció per al sector australià del mineral de ferro i les empreses mineres de tot el món".

Les renúncies dels executius, però, trigaran encara a ser efectives. Així, Jacques continuarà al seu càrrec com a director executiu fins que es designi el seu successor abans del 31 de març del 2021, mentre que els seus companys quedaran relegats previsiblement al llarg d'aquest any.

250 anys de colonització, l’Austràlia blanca té un debat pendent

D'altra banda, un comitè del Senat australià té previst visitar la zona com a part de les seves investigacions sobre aquest fet que va causar una forta indignació al país, especialment entre les comunitats aborígens perquè la minera no va buscar el seu consentiment per realitzar la voladura.

No és la primera ocasió en què es destrueix patrimoni indígena i podria no ser l'última; l'art rupestre de la península de Burrup, al nord-oest del país, amb més d'un milió de petroglifs, s'està veient amenaçat per l'expansió d'un projecte de gas, segons va escriure el maig passat Samantha Hepburn, de la Facultat de Dret de la Universitat de Deakin a The Conversation.