HOMOFÒBIA

Els tractaments per “curar gais”, legals en 41 estats nord-americans

Un noi explica a l’ARA les tortures a les quals va ser sotmès per “convertir-se” en heterosexual

Durant dos anys, a Samuel Brinton el van electrocutar perquè deixés de ser gai. La rutina era macabra. Un psicòleg reproduïa en una pantalla vídeos d’homes donant-se la mà, fent-se petons i mantenint relacions sexuals. El Samuel, llavors estudiant de secundària, era forçat a no perdre’s cap detall d’aquelles imatges. Mentrestant, el psicòleg li aplicava descàrregues elèctriques. O li clavava agulles a les mans. O li cremava la pell amb un metall roent. Els braços els tenia lligats perquè gairebé no es pogués moure.

“Volien que relacionés aquell dolor amb l’homosexualitat i que, per tant, deixés de ser gai. Era l’objectiu de les sessions”, explica el Samuel en una conversa amb l’ARA. Era l’any 2002 i els seus pares, una parella de missioners evangelistes de Florida, van obligar-lo a assistir a una “teràpia de conversió sexual”, un tractament que intenta canviar l’orientació sexual i la identitat de gènere de les persones LGTBI.

Avui, més de deu anys després, aquestes teràpies, denigrants i perilloses, estan permeses en 41 estats dels Estats Units, i joves nord-americans com el Samuel en continuen sent víctimes. Ell va intentar suïcidar-se. Va superar-ho i ara lluita per eliminar aquests tractaments inhumans al seu país.

El malson de més joves

Sobta pensar que aquesta realitat pugui estar passant ara mateix als Estats Units. Però un estudi del Williams Institute, un grup d’experts en orientació sexual i en lleis i polítiques públiques d’identitat de gènere, és revelador. També les dades que se’n treuen. Segons el document, gairebé 700.000 adults LGTBI dels Estats Units han patit aquesta teràpia de conversió sexual, la meitat dels quals quan eren adolescents. Ara aquest institut nord-americà calcula que uns 80.000 joves, d’entre 13 i 17 anys, rebran aquesta mena de tractaments abans de ser majors d’edat. Per entendre les conseqüències mentals, socials, afectives i físiques que comporta ser-ne víctimes, cal continuar coneixent el relat del Samuel.

Durant el temps que va durar la teràpia, el Samuel va pensar que era l’única persona homosexual del món. Tenia poc més de deu anys i així l’hi van fer creure. El psicòleg -el noi reitera que es tractava d’un professional llicenciat- li deia que “estava malalt, que Déu l’odiava, que era inevitable que tingués la sida, i que el govern l’estava buscant per exterminar-lo, com havia fet amb tots els altres homosexuals”. Els seus pares, que havien contractat el psicoterapeuta, donaven força a aquestes idees. Tot plegat perquè el seu fill es convertís en heterosexual. “Els pares pensaven que ser homosexual era un pecat que calia combatre. El psicòleg els havia promès que faria que agafés el «camí correcte», per tant, fins que no «em curés» no s’acabarien les sessions”, recorda.

Així que el Samuel va optar per fingir. Incapaç d’aguantar més sessions de tortura i temptat pel suïcidi, el noi, llavors un adolescent, va assegurar als seus pares que ja no era homosexual. “Vaig aprendre a mentir, vaig saber fer veure que m’havia «curat», que ja no m’agradaven els nois i, així, poder sortir de la teràpia”, reviu el Samuel, que lamenta que molts altres adolescents no aconsegueixen escapar-ne.

Malgrat els anys, la desesperació que va viure llavors segueix intuint-se ara. Quan es presenta, diu que ell és un “supervivent”. El trauma, assegura, és present perquè aquesta teràpia “crea, i no cura, problemes mentals”. De fet, admet que ell ha tingut diversos episodis de depressió, angoixa i trastorns de l’alimentació, i que la relació amb la seva família és inexistent.

El seu discurs és avui madur i reflexiu, però durant l’adolescència els dubtes i la incertesa provocats per les sessions el cremaven. “El problema d’aquesta teràpia és que no hi ha manera de guanyar. Et fan creure que has de canviar una cosa que és impossible de canviar, perquè no es tria. I si no canvies, et fan sentir malament. Et sents culpable per ser el que ets”, confessa el Samuel, que ara té 30 anys.

Lluitar per prohibir-ho

Des de fa uns anys, el Samuel és membre de The Trevor Project, el programa més gran del món en prevenció de suïcidis per a joves LGTBI. “Molts pensen que la teràpia de conversió és una pràctica de tortura del passat, de l’època medieval… però quan expliques que és legal en 41 estats dels Estats Units, la gent se sorprèn”, assegura.

Per la seva banda, el Williams Institute també intenta prohibir aquest tractament a tot el país. “Aquestes pràctiques són legals perquè a la majoria d’estats no hi ha cap llei que les prohibeixi”, explica a l’ARA Christy Mallory, la directora de polítiques estatals i locals del Williams Institute i autora principal de l’informe sobre les teràpies de conversió.

“La majoria d’organitzacions de la salut nacionals són partidàries de la seva prohibició, però alguns terapeutes, organitzacions religioses i col·lectius de pares s’hi neguen”, apunta Mallory. En certa mesura, les teràpies de conversió sexual no deixen de ser un negoci. Molts psicoterapeutes llicenciats ofereixen aquest servei. També consellers espirituals o religiosos.

Estat per estat, les dues institucions volen assegurar-se que la teràpia de conversió sigui, definitivament, cosa del passat. Han presentat la legislació per protegir els joves en 23 estats, però actualment només nou estats, entre ells el de Califòrnia i el de Nevada, compten amb una llei que aboleixi la teràpia. Però els Estats Units no són l’únic lloc on es viu aquesta realitat. Molts altres països no tenen lleis que prohibeixin explícitament aquesta pràctica. Malgrat tot, el Samuel té esperança: “Cada dia em desperto amb l’objectiu que cap nen més torni a passar per un malson com el meu”.