Contextualitzant AstraZeneca

Andorra la VellaEl nom propi d'aquests darrers dies en l'univers pandèmic és la vacuna Oxford AstraZeneca, tres paraules que googlejades donen una cerca amb més de 60 milions de resultats. Provem d'excloure el rebombori generat a les xarxes socials –esdevingudes els nous espais de tertúlia en detriment del perjudici sofert pels cafès arran de les restriccions pandèmiques– per contextualitzar els efectes i filtrar les declaracions que no provinguin d'aquests nous bars virtuals.

La caixa dels trons la va obrir Dinamarca aquest dijous, quan va anunciar que suspenia temporalment l'administració del vaccí d'Oxford, després de reportar “casos greus de trombes” i la mort d'una persona que havia rebut aquesta vacuna. Noruega, Itàlia, Islàndia, Estònia, Lituània, Letònia i Luxemburg van trigar unes hores en seguir la pista traçada pels danesos, amb la presa de decisions similars. Uns dies abans de l'anunci, diumenge passat, Àustria va donar la primera veu d'alarma, per la mort d'una persona vacunada, a causa d'una mala coagulació sanguínia que li havia causat una trombosi múltiple.

En aquest escenari, amb dues persones mortes que havien rebut el mateix preparat i la decisió de vuit països de retirar dos lots determinats d'aquesta vacuna, l'Agència Europea del Medicament (EMA) es reunia d'urgència el mateix dijous. I decidia mantenir la recomanació de vacunar amb AstraZeneca. En un comunicat asseguraven que "actualment no hi ha indicis que la vacunació hagi provocat aquestes afeccions, que no figuren com a efectes secundaris amb aquesta vacuna".

Ni les autoritats daneses, ni les austríaques, que investiguen la hipotètica relació entre l'administració de la vacuna, la formació de coàguls sanguinis i les dues morts no han pogut, de moment, establir una relació causal entre aquests tres fets. Segons l'Agència Europea, la informació disponible fins ara indica que el nombre d’aquesta mena de casos, de formació de coàguls sanguinis en persones vacunades "no és superior a l'observat en la població general".

De les declaracions a les xifres: fins al 10 de març, l'EMA havia informat de 30 casos entre els gairebé 5 milions de persones immunitzades amb la vacuna d'AstraZeneca a l'espai econòmic europeu. La xifra representa un 0,0006% d'afectats de trombosi entre els vacunats amb aquest vaccí. Si extrapolem aquest percentatge a la població general que anualment pateix aquest problema de coagulació, l'afectació és d'entre un 0,1% i un 0,3%. D'aquí que els percentatges no suggereixin cap relació causa efecte entre la vacuna i la patologia. I d'aquí també la crida a la calma per part de l'EMA. De fet, a Anglaterra, país del món on més s'ha vacunat amb aquest vaccí, el nombre de morts vacunats amb Pfizer és fins i tot una mica superior a les defuncions de persones vacunades amb AstraZeneca.

Anem amb decisions i declaracions que ens toquen una mica més de prop. Segons Vicenç Riambau, cap de cirurgia vascular del Clínic de Barcelona, “hem observat que hi ha un increment de la incidència de trombosi en malalts de Covid-19 sense factors de risc, però d’aquí no es pot extrapolar que una vacuna també pugui provocar-ne". El doctor català afegeix que "pot ser una coincidència" però que “per prudència” s'hauria “d’aturar el procés de vacunació i estudiar els casos per veure si hi ha factors que justifiquin la trombosi".

Llegides les declaracions tant de l'ens supranacional com de l'expert del Clínic es pot entendre el plantejament de la dicotomia entre seguir vacunant amb aquest remei –perquè el risc dels efectes secundaris segueix sent menor per a la salut que el de patir la Covid-19– i d'aturar la vacunació amb els lots assenyalats d'AstraZeneca fins que es determini si hi ha causa efecte entre l'administració del vaccí i el suposat increment de trombosis. La tria és difícil, entre d'altres motius, perquè no deu ser gens evident establir aquesta possible correlació.

Des de l'hospital de Sant Pau de Barcelona, el doctor José María Soria Fernández explica que els "mecanismes de control i de seguretat de la vacuna funcionen molt bé" i que aturar el subministrament d'un fàrmac que ja és al mercat entra dins dels paràmetres normals i, de fet, durant almenys un any des de la seva comercialització es manté sota un estricte seguiment per comprovar si té afeccions greus. En un sentit similar s'ha pronunciat la ministra espanyola de Sanitat, Carolina Darias, qui ha recordat que a Espanya no s'ha notificat cap incident d'aquestes característiques.

Benazet, a l'estil Fraga

Tot i que des de feia uns divendres era la secretària d'Estat de Salut, Helena Mas, qui donava un descans al ministre en l'atenció als mitjans, segurament, la polèmica creixent sobre aquesta vacuna ha fet que fos Martínez Benazet qui aquest divendres hagi sortit a la palestra per difondre un missatge de serenitat i de seguretat. Al més pur estil Fraga Iribarne –el ministre franquista recordat pel bany que va prendre a la platja de Quitapellejos (Almeria) en ple terratrèmol ecològic per l'accident nuclear de Palomares– el dirigent andorrà ha insistit aquest divendres en la “seguretat” de la vacuna d'Oxford i ha assegurat que la setmana vinent li toca a ell vacunar-se i que, precisament, serà amb aquest vaccí. A predicar amb l'exemple.

El ministre ha assegurat que cap dels lots d'AstraZeneca que Andorra ha rebut d'Espanya i de França, que són països que sí havien rebut els dos lots que estan sota sospita i pels quals fins a vuit països europeus han aturat l'administració d'aquest vaccí, es corresponen a les remeses presumptament defectuoses. “No ens han enviat cap lot defectuós. No hi ha cap dubte sobre els lots rebuts i sobre la qualitat de la vacuna. Estic il·lusionat per protegir-me i per poder anar una mica més segur quan m'hagin posat aquesta vacuna. Estic encantat”, ha emfatitzat.

Segurament, la foto de Benazet posant-se la vacuna d'AstraZeneca no tindrà la transcendència de la imatge icònica del ministre franquista sortint de les aigües infectades de plutoni del mar andalús. L'acte de Fraga va ser pura propaganda política, sense cap mena de suport científic, feta amb l'únic objectiu de salvar la temporada turística i, de retruc, les relacions amb els nord-americans, causants del desastre nuclear. Benazet, en canvi, s'injectarà el vaccí sabent que al darrere hi ha una sèrie de mecanismes de control de qualitat i de seguiment que asseguren, almenys fins al moment, una eficàcia de més del 80% contra les diverses soques del SARS-CoV-2 i uns efectes secundaris que marxen amb paracetamol.