Publicitat
Publicitat

GUERRA AL PRÒXIM ORIENT

L’OTAN, llesta per parar els peus a Putin

Els països aliats eleven el to contra Rússia davant les violacions de l’espai aeri turc en l’operació a Síria

Advertència de l’OTAN davant l’ofensiva de Rússia a la guerra siriana. L’Aliança Atlàntica va advertir ahir que “és capaç i està preparada per defensar tots els seus aliats” davant de qualsevol amenaça. Fins i tot Turquia, va afegir el secretari general, Jens Stoltenberg, després de la reunió que va mantenir amb els ministres de Defensa de l’organització. “Hem vist atacs [de l’exèrcit rus] aeris o des del mar amb míssils creuer i incursions a l’espai aeri turc”, va explicar. La resposta de l’OTAN davant aquesta escalada és clara: en 48 hores es poden tenir a punt per mobilitzar 40.000 tropes i enviar-les a qualsevol lloc que suposi una amenaça per als aliats i els seus amics. “Hi ha un missatge clar per als ciutadans de l’OTAN: l’OTAN us defensarà. L’OTAN és sobre el terreny. L’OTAN està preparada”, va il·lustrar el cap de l’Aliança.

Tot i l’oferiment dels efectius a Turquia, l’Aliança descarta de ple una intervenció militar a Síria. “Necessitem noves iniciatives polítiques per trobar una solució política a la crisi siriana, perquè, a llarg termini, no hi ha solució militar”, va defensar Stoltenberg, per a qui un cop s’acabi el conflicte “hi ha d’haver una solució política, una transició”.

Fa vuit dies que Vladímir Putin va ordenar els primers bombardejos a Síria per donar suport militar al règim del seu soci Baixar al-Assad contra els atacs jihadistes de l’Estat Islàmic. Però, altre cop, Stoltenberg va mostrar la seva “preocupació” perquè “els russos no es dirigeixen principalment contra l’Estat Islàmic, sinó contra altres grups de l’oposició” que també lluiten contra l’autoritarisme del règim sirià. Els retrets a l’estratègia de Putin no acaben aquí, i el cap de l’Aliança va assegurar que estrènyer llaços amb el règim d’Al-Assad “no contribueix a la pau al país”.

Els ministres de l’Aliança recelen de la versió russa. Les relacions entre l’OTAN i Putin no passen pel seu millor moment des que Moscou va envair Crimea el 2014, però la seva entrada en el conflicte sirià no ha fet res més que augmentar l’escalada d’una guerra que des de fa gairebé cinc anys ha provocat ja l’èxode més grans de civils des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Una altra de les preocupacions de l’Aliança és que, en paral·lel al desplegament de tropes, Rússia està provant a Síria el material i les “armes més modernes”. Stoltenberg va instar “Rússia a jugar un rol constructiu i de cooperació en la lluita contra l’Estat Islàmic”.

Per la seva banda, el president turc, l’islamista Recep Tayyip Erdogan, es va apuntar ahir a fer una seriosa amenaça a Rússia si continuen les tensions i violacions del seu espai aeri. Segons informa l’agència Efe, Erdogan va advertir al Kremlin que pot perdre Ankara com a client del seu gas natural, però, alhora, Moscou acabaria perdent el contracte per construir una planta nuclear al sud del país, on ja ha invertit més de 3.000 milions d’euros.

Casernes a Hongria i Eslovàquia

Síria no va ser l’únic tema de l’ordre del dia de la reunió. Tot i que ha sigut relegat en els últims mesos pel conflicte sirià, l’est d’Europa és l’altre flanc en què Rússia i l’OTAN mantenen una alta tensió. Ahir els ministres van aprovar la instal·lació de dues casernes a Hongria i a Eslovàquia per “reforçar el desplegament” davant l’amenaça russa. Les dues seus se sumen a les ja existents als països bàltics, Polònia, Bulgària i Romania, i completen així les fronteres més pròximes al territori rus.

El recent revifament de l’escalada militar a l’Afganistan ha fet que l’OTAN es replantegi la seva estratègia en aquest país asiàtic, sobretot després que “per error” els Estats Units bombardegessin l’hospital de Metges Sense Fronteres a la localitat de Kunduz i ocasionessin 22 morts i nombrosos ferits. En principi, l’Aliança esperava retirar abans d’acabar el 2016 els 12.000 efectius que encara hi queden, lluny dels 130.000 homes que hi havien arribat a estar operatius, però no serà fins al desembre que els ministres prendran una decisió final.

En aquest sentit, encara cal discutir quantes tropes quedaran al país i on s’ubicaran. “Tots els aliats estem d’acord que donarem suport als afganesos. El que discutim no és si ens quedarem o marxarem, perquè ens hi quedarem”, va explicar el cap de l’Aliança, que va admetre que el país encara “continua sent molt intestable”.

La majoria de països aliats donen suport a aquesta opció, com Alemanya, favorable a mantenir-se a l’Afganistan per fer front als talibans. La intenció de l’OTAN és que quan conclogui la missió actual se n’iniciï una de nova liderada per civils, però amb ajuda militar.

Àmplia ofensiva aèria de Moscou contra l’EI

L’aviació russa va bombardejar ahir a la nit un total de 27 objectius de l’Estat Islàmic (EI) a Síria, segons va informar ahir el ministeri de Defensa rus. Avions d’assalt i caces bombarders van realitzar 22 missions, en el curs de les quals van atacar vuit presumptes posicions dels terroristes a la província de Homs. Segons Moscou, els avions van bombardejar també onze zones de les províncies de Hama i Raqqa on hi ha camps d’entrenaments de l’EI. La nova ofensiva aèria russa va coincidir ahir amb l’inici d’una gran ofensiva terrestre del règim sirià contra les “organitzacions terroristes” al país.