Publicitat
Publicitat

PERIODISME

El segrest de periodistes s'ha duplicat el 2013

Reporters Sense Fronteres alerta de les agressions i amenaces

Marc Marginedas, Javier Espinosa i Ricard Garcia Vilanova estan entre els 87 periodistes que han estat segrestats aquest any al món, denuncia Reporters Sense Fronteres (RSF). El segrest d'informadors s'ha disparat un 129% i, en general, l'assetjament a la premsa en forma d'amenaces, detencions i empresonaments no ha parat de créixer.

"Els casos de companys espanyols ens toquen més de prop, però no s'ha d'oblidar que els periodistes locals són la principal víctima de la repressió", explica el periodista Alfonso Armada, vicepresident de RSF. A Síria el segrest de periodistes s'ha convertit en una pràctica sistemàtica, però no és una novetat: en els moments més negres de la història llatinoamericana, com avui a Mèxic, els informadors han estat en el punt de mira de grups armats.

L'ONG calcula que 71 periodistes han mort enguany per causes relacionades amb l'ofici: menys de la meitat estaven cobrint una guerra. El nombre de morts s'ha normalitzat després d'un repunt l'any passat, però l'informe indica que les agressions i les amenaces augmenten, sobretot per part de les forces de seguretat. I és que l'assetjament a la premsa s'accentua amb la inestabilitat política: per això Turquia, el Brasil i Ucraïna apareixen aquest any a les llistes negres de la detenció política d'informadors: "Els que fan d'altaveu dels moviments opositors o del carrer s'enfronten a l'actuació barroera de jutges i policies que volen l'estabilitat dels règims", recorda Armada. Un centenar de periodistes que cobrien les revoltes del Brasil d'aquest estiu van ser assetjats, principalment per la policia militar. La xifra de professionals amenaçats o que han hagut d'abandonar el seu país arreu del món supera els 2.200, un 10% més que en l'últim informe.

Règims com els de l'Iran -que en els últims mesos ha estat rehabilitat internacionalment arran de la victòria electoral de Hassan Rouhani i l'acord amb els Estats Units per frenar el seu programa nuclear- no han avançat gens en el terreny de la llibertat de premsa. La Xina i Eritrea també estan entre els pitjors països per als informadors.

RSF s'ha fixat també en l'ús de la religió com a coartada per limitar la llibertat dels periodistes i, en concret, en els delictes de blasfèmia i apostasia, que continuen vigents en 31 països. Un delicte que es castiga amb la pena de mort en països on la xaria és font de dret, com Egipte, el Iemen i Somàlia. L'ONG alerta que en vuit països de la UE s'exerceixen formes de censura religiosa: "Grècia és l'únic país de la UE on la blasfèmia com a tal és delicte, però en les legislacions de països com Espanya, Polònia, Irlanda i Itàlia també se'n recullen fórmules suavitzades, com l'ofensa als sentiments religiosos".

L'assetjament afecta els professionals, però també els col·laboradors i els anomenats periodistes ciutadans, que difonen els seus propis testimonis a través de les xarxes: 39 d'ells han estat assassinat i 127 detinguts, segons l'ONG.

Espanya: crisi i independència

Pel que fa a la situació a Espanya, Armada destaca a títol personal dos problemes. El primer afecta els mitjans públics: "La seva utilització amb finalitats partidistes, cosa que ha portat a casos de manipulació extrema per part del poder en algunes televisions autonòmiques". El segon és que la precària situació econòmica en què estan molts mitjans els fa "més vulnerables a les pressions econòmiques".