Els candidats arriben desgastats al final de la campanya

Andorra la VellaFluix. Seria un dels adjectius que descriurien el debat que ha tancat aquest divendres la campanya electoral de les eleccions generals 2015 a la televisió pública. Ja sigui pel cansament d’una intensa campanya, a la qual s’han celebrat desenes de debats entre diferents candidats als mitjans de comunicació i a altres espais, ja sigui perquè els quatre 'debatents' aquest divendres han emprat la major part de les dues hores de debat a recordar propostes que han hagut d’explicar infinites vegades i no a entrar en un cos a cos que a aquestes alçades pot ser tan contraproduent com beneficiós.

Dir-li debat a la primera part del programa televisiu és, fins i tot, exagerat. Els candidats han començat amb interès les seves exposicions inicials, llegida en el cas de Víctor Naudi, però s’han desinflat en començar la secció d’economia, la primera de la nit, en la qual els polítics s’han dirigit a l’audiència més que mantenir una conversa entre ells.

Abans, però, les obertures ja han donat alguna pista de com seria cada una de les estratègies de la vetllada: el candidat del PS, Pere López, pràcticament ha començat la feina d’oposició, anunciant l’entrada en vigor de la llei de la CASS el dia 2, l’endemà de les eleccions i les retallades que comporta; el cap de Govern en funcions, Toni Martí, ha optat per recordar un cop més els indicadors socioeconòmics favorables al seu Executiu i ha engegat l’estratègia per acabar de convèncer els indecisos, les polítiques socials; el liberal Josep Pintat ha optat per repetir patriòticament la paraula Andorra i per recordar altres èpoques de més bonança; i, per últim, el candidat d’SDP, Víctor Naudi, que ha començat fred, llegint, sense mirar a càmera, i amb paraules difícilment digeribles per als espectadors després de sopar, “juxtaposició, corporacions, una recuperació econòmica que no s’ajusta a la realitat palpable,...”, tot i que ha anat de menys a més i ha acabat donant molt millor imatge.

Precisament la imatge també ha parlat aquest divendres pels candidats: corbates vermelles les dels progressistes, i una imatge més viva amb jaqueta clara en el cas de López, davant de les corbates blaves i vestits molt clàssics, els dels candidats més conservadors, amb una ploma de luxe a la mà del lauredià Pintat. Ell ha estat l’encarregat d’atacar la secció d’economia, la que més domina, la que ha ocupat més de la meitat del temps de les seves declaracions aquesta campanya. Martí, per la seva banda, ha optat per continuar amb l’estratègia de recordar els “èxits” del seu govern -pla Engega, promoció turística,.... Mentrestant Naudi continuava fred, ha perdut segons valuosos repetint temes de la intervenció d’obertura, buscant on fixar la mirada. López més segur atacava les seves qüestions programàtiques en l’àmbit econòmic: les comissions dels bancs, l’ajuda a les petites empreses, la diversificació de l’activitat…

Naudi ha semblat agafar empenta quan ha aprofitat l’espai per criticar que Martí només destaca els indicadors que rebroten, tot i que “la situació és molt més complicada que el que ens vol fer creure”, segons el d’SDP. També ha parlat de diversificar, però ha insistit en el turisme i el sector financer, àmbits on precisament Andorra ja hi dedica molts esforços. El públic, mentrestant, a les xarxes socials, recordava que havien passat deu minuts i que encara no s’hi havien sentit veritables propostes -un fet que, realment, no ha arribat a canviar.

Els candidats semblaven cansats -a alguns, fins i tot, com a Martí, els traïa el pensament i es dirigien a un candidat “Pérez”, en comptes de López, i el debat se’n ressentia i es feia avorrit. Les repeticions de les mateixes propostes han estat, possiblement, exagerades. Sobretot en el cas de Pintat, que ja en aquesta secció establia una cantarella que no ha deixat de repetir durant tot el debat, pràcticament en totes les seves intervencions: la importància de definir el cost de l’Estat, un tema que ha relacionat amb la despesa i la fiscalitat innumerables ocasions.

Els punts en comú eren infreqüents: el respecte a l’acord duaner, el referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea -que Pintat insistia a anomenar “la Comunitat”, com antigament-, però també els enfrontaments. Precisament, un dels més sonats ha estat el que han mantingut Pintat i Martí sobre la presidència rotatòria de la Unió Europea, un exemple que ha posat Pintat d'allò que es podria demanar en una hipotètica negociació sobre l’acord d’associació. La proposta ha estat educament ridiculitzada per la resta de candidats, mentre Martí, intel·ligentment, aprofitava per celebrar que tothom estigués d’acord amb la negociació amb Europa.

Això passava ja en el bloc de relacions exteriors, el segon de quatre, després de mitja hora en què cada candidat s’ha esforçat per portar el debat al seu terreny i s’ha dirigit al presentador, sense mantenir gaires intercanvis entre ells. López s’unia a Naudi en criticar que “a Martí li costa proposar mesures de futur, només parla del que han fet” i Martí insistia, per la seva banda, en la pedagogia necessària per explicar l’acord d’associació de manera que la ciutadania “el pugui entendre”.

El candidat del PS ha aprofitat aquest moment per insistir en la crítica a Martí, recordant que l’IRPF no el portava al programa -un fet que Martí ha reconegut, tot i que ha insistit que si no ho haguessin fet, se’ls hauria demanat més tard i “el preu del pa hagués sigut més car”. Mentrestant, les veus de Martí i López es feien les més fortes a la tertúlia i Naudi i Pintat aprofitaven poc els temps per intervenir-hi.

López, de fet, ha portat el debat cap al seu terreny en el tercer bloc, el de polítiques socials i ha protestat pel fet que en aquest àmbit les polítiques de DA “han transformat un dret en, gairebé, un tema de caritat”, per la complicació de l’obtenció d’ajudes socials. Martí es defensava amb la inversió en aquest àmbit durant aquesta legislatura, i Pintat continuava amb la importància de definir el cost d’aquest estat, “com ens el podem pagar i quin és el model que permetrà la inversió estrangera”, com a solució a tots els problemes, impulsada per un creixement de l’economia… El cap de Govern ha entrat a la discussió: “400 milions d’euros a l’any és el que necessita l’Estat per tirar endavant les necessitats del poble i treballar en el futur”. López, per la seva banda, demanava que les pensions arribessin al salari mínim, “prestacions dignes” i “ajudes de solidaritat”, per a la qual cosa cal incrementar les cotitzacions, segons l’economista. L’altre economista de la rotllana no hi coincidia, Pintat ho basa tot en la contenció de la despesa…

Amb la picabaralla sobre si Martí havia dit al Fòrum d’Economia que no incrementaria les cotitzacions a la CASS, després de donar a entendre al debat d’aquest divendres que és possible que s’hagi de fer, i sobre si hi ha hagut retallades o no aquesta legislatura, s’arribava a l’últim punt de la nit. L’àrea de política nacional, l’ha aprofitada cada candidat per incidir en les seves prioritats: López en la transparència i la participació ciutadana -Martí li ha assegurat que si proposen una llei sobre transparència “tindran ja els meus vots”-, i en un Estat ecològic i sostenible; Pintat, irònicament, en una taula per definir el cost de l’Estat; Martí en una reforma de les competències i la quantia de les transferències -”tinc ja una taula preparada per asseure els cònsols, no sé si serà en el Consell General o no, li ha dit a Pintat”- i Naudi recordant que la candidata de DA Rosa Ferrer es va oposar a la feina de l’exministre Riberaygua pel que fa a la reforma model d’Estat quan era cònsol major d’Andorra la Vella.

No obstant això, el debat era “una partida de ping-pong” entre Martí i López, com ha hagut de denunciar el moderador, Xavi Palma, arribats a aquest punt. Ja només quedava temps per als al·legats finals. Martí semblava inspirat en el discurs de Pintat aquest dijous al míting liberal de Sant Julià: “no ho faig per mi, ho faig per les generacions futures, que tinguin les mateixes oportunitats que he tingut jo”. López mantenia les prioritats de pensions adequades, apostar pels joves, ecologia, serveis socials i sostenibilitat. Pintat es barallava amb el discurs final que portava escrit -l’única vegada que ha llegit al peu de la lletra- i buscava a quina càmera mirar. I Naudi ha estat l’encarregat de tancar, amb el moment més empàtic que ha aconseguit duran la nit, denunciant la pèrdua de valors, les dificultats econòmiques, i apostant pels joves, per un projecte de responsabilitat pels treballadors, els empresaris i els autònoms i pel treball “tots plegats”.